Del diario catalán AVUI.
LLIR ENTRE CARDS
Parlar espanyol és de pobres
Salvador Sostres
A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la
minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de
gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per
pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben
anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a
Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita
aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars;
Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb
economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que
les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens
tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una
llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és
l'única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen
l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a
Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per
càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una
Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una
renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana
de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una
altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i
molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han
escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el
parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí
que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està
absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la
pols, de la tristesa de ser espanyol. |
TRADUCCION DE LO ANTERIOR
Alucinad
con el artículo aparecido en el diario catalán AVUI.
Lo
tenéis abajo para que lo pinchéis porque si no se ve no se
cree. Dice lo siguiente:
"En
Barcelona queda muy hortera hablar en español, yo solo lo hablo con
la criada y con algunos empleados. Es de pobres y de horteras, de
analfabetos y de gente de poco nivel hablar un idioma que hace un ruido tan
espantoso para pronunciar la jota. Estos que no hablan catalán, a menudo
tampoco saben inglés, ni francés, ni quién es monsieur Paccaud. Pero no solo en
Cataluña el español es un síntoma de clase baja. El amigo Riera me facilita
estos datos de la ONU
del 2002.
Renta
per cápita de Noruega, 36.600 dólares; Dinamarca, 30940; Islandia, 29.750.
Tres
países riquísimos, con economías internacionalizadas y lenguas más pequeñas que
la nuestra pero que las hablan sin complejos. Contra esta absurda creencia de que el catalán nos
cierra puertas, estos datos sobradamente
elocuentes de si sirve o no sirve una lengua minoritaria.
En
cambio en el maravilloso mundo hispánico la pobreza es el único dato. La media
de los 13 principales países americanos que tienen el español como lengua,
desde Argentina, Chile y Méjico hasta Nicaragua, Honduras y Ecuador, es de
6.209 maltrechos, dólares de renta per cápita. Cataluña hablando catalán y a
pesar del expolio fiscal infringido por una España que no tiene ni
la decencia de publicar las cifras del
robo tiene una renta de 26.420 dolares.
Hemos
de escoger modelo: Noruega o unirnos a la caravana de la miseria. El
independentismo en Cataluña esta absolutamente justificado aunque solo sea para
huir de la caspa y el polvo, de la tristeza de ser español".
SIN COMENTARIOS.
No hay comentarios:
Publicar un comentario